Els d'avui i els d'ahir

"Els joves d'avui en dia adoren les coses luxoses; tenen males maneres i menyspreen l'autoritat; mostren una falta de respecte cap als grans i els encanta parlar on estiguin. Els joves són avui en dia uns tirans i no són servicials a casa seva.

Mai s'aixequen quan els grans entren a la casa. Els porten la contrària als seus pares, parlen davant de la gent, mengen llaminadures a la taula, creuen les cames i els falten al respecte als seus mestres. "

Sòcrates (470-399 a.C)

Em baso en aquest preàmbul, fàcilment atribuïble a qualsevol mare o àvia del segle XXI, per presentar el meu punt de vista respecte les crítiques que rep la joventut contemporània.

T’hauràs fixat en l’autor de la introducció, Sòcrates, un d’aquells savis de l’Antiguitat que van viure fa uns dos mil cinc-cents anys. Puc afirmar-te com a jove que sóc, que està sobrat de raó. Sí, és veritat que si generalitzem, els adolescents som impertinents i rebels, egoistes i descarats, egocèntrics i imprudents. Molt bé, fins aquí, encaixo més o menys bé la crítica. Ara, sovint es recorre a una frase que em descol·loca i que, com a jove, em toca la moral:

- És que els joves d’avui en dia no tenen respecte per res. – remuga una iaia qualsevol quan poso la música alta al bus.

Baixo la música per educació, és clar, els “joves d’avui en dia” tampoc som la reencarnació del Mal però; alhora, m’entraren ganes d’aixecar-me i dir-li que: - Ni els joves d’ara, ni els de la seva època ni els de de la Grècia de Sòcrates, senyora!

O és que potser no se’n recorda de la seva juventut? Potser és cosa de l’edat, no ho sé, però el més probable sigui que la hipocresia característica tan d’adults com d’ancians l’hagi deixat cega i que, com dirien els espanyols: “Consejos vendo, que para mí no tengo.”

Amb això pretenc mostrar com són d’injutes les crítiques que rebem el jovent. Sí que és cert que hi ha conductes deplorables que s’han de corregir, (la generació dels ni-ni, la cultura del “botellón”...) però no ens oblidem que aquesta és l’edat d’or, l’edat dels descobriments i, sobretot, una edat per gaudir de la vida.